A principis de curs, en una nit de converses sobre allò diví i allò humà (que tant ens agraden a uns quants lectors del blog), la Iliana em va suggerir aquesta xicoteta joia. És una d'aquestes peces que voldríem compartir amb tothom, una d'aquestes obres d'art que fan que el temps s'ature, que mirem cap al Cel, que baixem els ulls i que, simplement, ens oferim. La lletra ho diu tot: "Com el cèrvol desitja les fonts d'aigua, així et desitja la meua ànima, Senyor" (Salm 42).
Tres minuts de pau. Així que us convide a que tanqueu els ulls (o, músics, a que seguiu la partitura, que també és molt interessant) i us deixeu emportar per aquesta música que tants segles més tard no ha perdut la seua suggerència i la seua capacitat de commoure.
Tornem al setembre
Fa 7 anys
Doncs després de Palestrina et recomano que provis la versió germànica d'això, pel nostre estimat Mendelssohn, que tant sabia de com escriure per a veu. Així que hala, t'envio a buscar el salm "Wie der Hirsch schreit nach frischem Wasser", Op. 42(que ve a ser el mateix), per a cor, solistes i orquestra. Comença amb un solo de la corda d'altos amb un tema taaaan bonic i tan senzill... (es nota que m'encanta Mendelssohn o què?)
ResponElimina